Més enllà de la Pesta Negra

El projecte EPIDEMED s'inscriu dins la llarga tradició d'estudi de les epidèmies i les crisis de mortalitat premodernes que s'inicia després de la Segona Guerra Mundial dins el desenvolupament de la nova Història social i econòmica i la Demografia històrica per l'Escola dels Annales, i intenta, des d'un observatori regional de l'Europa meridional (comtats catalans, segles XI-XIII; Principat de Catalunya i regne de Mallorca, segles XIV-XV) i en el context més ampli de la Corona d'Aragó i de les ciutats marítimes de la Mediterrània occidental, donar resposta a algunes de les qüestions suscitades pel propi desenvolupament asimètric (cronològic, geogràfic, temàtic) d'aquesta historiografia:

1. Quina va ser la cronologia i l'impacte demogràfic i econòmic, a curt i mitjà termini, de les epidèmies i crisis de mortalitat anteriors i posteriors a la Pesta Negra de 1348?
2. De quina manera les crisis de mortalitat d'etiologia epidèmica
van interactuar amb les crisis alimentàries (caresties i fams) abans i després de 1348?
3. Com van reaccionar els homes i les dones que vivien a les ciutats i al camp davant l'arribada de la pesta, durant i després dels episodis? Com l'epidèmia els va afectar a la seva vida quotidiana (formes de relació i sociabilitat, alimentació, etc.)?
4. Com les autoritats públiques (els municipis, el rei, les autoritats eclesiàstiques) van gestionar les epidèmies i les crisis sanitàries causades per les epidèmies a les ciutats i al món rural durant els segles XIII-XVI? Quines mesures preventives i pal·liatives van dictar i implementar durant l'epidèmia i quines van mantenir posteriorment?
5. Quins discursos polítics, científics, religiosos, historiogràfics i
literaris van generar les epidèmies i el seu retorn cíclic?

La contribució del projecte a aquestes grans qüestions (objectius generals) es concreta a través dels objectius específics següents:
1. Reconstruir la cronologia de les crisis de mortalitat al nord-est de la península ibèrica entre els segles XI i XVI, identificant els cicles de mortalitat elevada, d'àmbit supraregional o regional i de clara etiologia epidèmica.
2. Mesurar i comparar, en termes de durada i efectes, diferents cicles de crisi de mortalitat a escala local. Aquesta anàlisi ha de comprendre la discussió d'estimacions absolutes del nombre de morts proporcionades per les fonts narratives i municipals i càlculs sobre taxes de mortalitat/morbiditat a partir del tractament estadístic de sèries homogènies de fonts indirectes (testaments) i directes (registres de sepelis i defalliments) ).
3. Calcular les taxes de mortalitat/morbilitat diferencials per sexe i, si les fonts ho permeten, per grups d'edat en localitats que disposen de registres primerencs de sepelis i òbits, anteriors a finals del segle XV.
4. Analitzar les relacions i interaccions entre les crisis de mortalitat i les epidèmies i les crisis alimentàries (fams i caresties). Aquesta anàlisi ha de contemplar en quins casos la crisi de mortalitat passa després de la carestia, en quins casos fam/carestia i mortalitat són sincròniques, en quins casos la mortalitat precedeix la carestia i en quins casos no hi ha correlació temporal entre ambdues crisis.
5. Identificar reaccions i conductes dels habitants de la ciutat i del camp, homes i dones, davant l'arribada de la pesta, i durant i després dels episodis: redacció de testament, fugida de la ciutat, aïllament, abandó de les activitats laborals, abandó de la família, canvis en els patrons de sociabilitat, canvis en lalimentació, etc.
6. Analitzar com les autoritats municipals de les ciutats catalanes van gestionar les epidèmies i les crisis sanitàries durant els segles XIV-XVI; identificar les normatives i mesures higièniques, sanitàries, pal·liatives i preventives que van dictar i implementar; avaluar quin impacte van tenir sobre la població i quin va ser el grau d'eficàcia. Identificar possibles mesures de caràcter general preses per la Corona sobre una part o la totalitat dels territoris de la dominació.
7. Analitzar com les ciutats a partir dels segles XIII-XIV van construir una memòria literària i historiogràfica de les epidèmies i les crisis de mortalitat, quina va ser la cronologia d'aquest procés, quins tipus de fonts i registres es van generar (anals, registres de sepelis, registres d'òbits, etc.) i amb quins objectius.
8. Analitzar el llenguatge i les concepcions de les epidèmies i de les
crisis de mortalitat presents en textos historiogràfics, literaris,
normatius, administratius, en els tractats polítics i morals coetanis a les crisis i reconèixer-hi idees i nocions sobre les causes de les epidèmies i les possibilitats de les autoritats de prevenir-les o mitigar-les.